Guia del 29N

Diccionari de política

Els conceptes que surten a les notícies i a la guia del 29N, explicats en una frase. 93 termes.

1

15-M: Moviment de protesta iniciat el 15 de maig del 2011 contra la gestió de la crisi econòmica i la corrupció.

A

Abstenció: No votar ni a favor ni en contra, o no anar a votar.
Acord de legislatura: Pacte entre un govern i un o més partits que no hi entren, però que es comprometen a donar-li suport durant la legislatura.
Aforament: Privilegi pel qual uns càrrecs només poden ser jutjats per un tribunal superior.
Amnistia: Mesura que extingeix la responsabilitat penal o administrativa per uns fets determinats. La llei del 2024 s'aplica als fets vinculats al procés independentista català.
Autodeterminació: Dret d'un poble a decidir lliurement el seu estatus polític.
Autonomia: Capacitat d'autogovern de les nacionalitats i regions.

B

Bicameralisme: Sistema parlamentari amb dues cambres.
Bipartidisme: Sistema en què dos grans partits s'alternen al poder.

C

Campanya electoral: Període de 15 dies en què els partits poden demanar el vot. Acaba a les 24 h del divendres abans de la votació.
Candidatura: Llista de candidats que presenta un partit, una coalició o una agrupació d'electors.
Cens electoral: Llista oficial de les persones amb dret a vot. L'elabora l'Oficina del Cens Electoral, que depèn de l'INE.
Circumscripció: Territori on es reparteixen els escons. Al Congrés és la província.
Coalició: Unió de partits per governar o per presentar-se junts a les eleccions.
Conservadorisme: Ideologia que defensa la tradició, l'ordre social i els canvis graduals.
Constitució: Norma suprema de l'ordenament jurídic d'un Estat.
Convalidació: Votació del Congrés que manté en vigor un decret llei.

D

Decret llei: Norma amb rang de llei que el Govern aprova en cas d'extraordinària i urgent necessitat.
Demagògia: Discurs que busca el suport popular amb promeses o simplificacions enganyoses.
Democràcia: Sistema de govern en què el poder resideix en el poble.
Descentralització: Traspàs de poder del govern central a altres administracions.
Diputació: Corporació que governa una província.
Diputació permanent: Òrgan que vetlla pels poders de la cambra quan està dissolta o de vacances.
Dissolució: Final anticipat de la legislatura que decreta el president del Govern per convocar eleccions.

E

Ecologisme: Corrent polític que situa la protecció del medi ambient al centre.
Escó: Seient que ocupa un diputat o un senador i, per extensió, el seu càrrec.
Escrutini: Recompte oficial dels vots.
Esmena: Proposta per modificar un text que es tramita al Parlament.
Estat de dret: Estat en què tothom, també els governants, està sotmès a la llei.
Estatut: Norma institucional bàsica d'una comunitat autònoma.

F

Federalisme: Sistema que reparteix el poder entre un govern central i territoris amb autogovern.
Filibusterisme: Tàctica per endarrerir o bloquejar una votació allargant el debat.
Fiscal general de l'Estat: Cap del Ministeri Fiscal. El nomena el Rei a proposta del Govern.

G

Generalitat: Institució en què s'organitza l'autogovern de Catalunya.
Govern en funcions: Govern que continua en el càrrec després de les eleccions fins que pren possessió el nou. Només pot gestionar el dia a dia.
Grup de pressió: Organització que intenta influir en les decisions polítiques en favor d'uns interessos.
Grup Mixt: Grup parlamentari dels diputats que no en poden formar un de propi.
Grup parlamentari: Agrupació de diputats d'un mateix partit o coalició que actua conjuntament a la cambra.

H

Hemicicle: Sala semicircular on es reuneixen els diputats.

I

Ilp: Iniciativa legislativa popular: proposta de llei que la ciutadania pot portar al Congrés amb 500.000 signatures.
Immunitat: Protecció dels parlamentaris: no se'ls pot processar sense l'autorització de la cambra.
Indult: Perdó total o parcial d'una pena, que concedeix el Govern.
Interventor: Persona que una candidatura designa per controlar la votació a la mesa.
Investidura: Votació en què el Congrés dona la confiança al candidat a president del Govern.
Inviolabilitat: Protecció dels parlamentaris per les opinions expressades en el càrrec.

J

Jornada de reflexió: El dia abans de la votació, quan no es pot fer campanya.

L

Laïcitat: Separació entre l'Estat i les confessions religioses.
Legislatura: Període de mandat de les Corts, de quatre anys com a màxim.
Liberalisme: Ideologia que prioritza la llibertat individual, l'economia de mercat i un Estat limitat.
Llei d'Hondt: Fórmula que reparteix els escons de cada província: els vots de cada partit es divideixen entre 1, 2, 3… i els escons van als quocients més alts.
Llei orgànica: Llei que regula drets fonamentals, estatuts d'autonomia o el règim electoral, entre d'altres. Necessita la majoria absoluta del Congrés.
Llindar electoral: Percentatge mínim de vots per entrar al repartiment d'escons.

M

Majoria absoluta: La meitat més un dels membres d'una cambra.
Majoria simple: Quan hi ha més vots a favor que en contra.
Marge d'error: Interval dins del qual és probable que es trobi el resultat real d'una enquesta. Com més gran és la mostra, més petit és el marge.
Mesa del Congrés: Òrgan que dirigeix la cambra: la presidència, quatre vicepresidències i quatre secretaries.
Mesa electoral: Tres electors (president i dos vocals) triats per sorteig que s'encarreguen de la votació i del recompte en un col·legi.
Moció de censura: Mecanisme per fer caure el president del Govern i substituir-lo per un candidat alternatiu.
Municipi: Entitat local bàsica, governada per un ajuntament.

O

Oposició: Partits que no formen part del Govern i en controlen l'acció.

P

Papereta: Document amb la candidatura que es posa dins del sobre.
Paritat: Presència equilibrada de dones i homes.
Participació: Percentatge d'electors que voten en unes eleccions.
Plebiscit: Consulta directa a la ciutadania, sovint per avalar un govern o un líder.
Pluralisme: Diversitat d'opcions polítiques que, segons l'article 6, expressen els partits.
Plurinacionalitat: Idea que l'Estat està format per diverses nacions, com Catalunya, el País Basc o Galícia, i no per una de sola.
Ponència: Grup reduït de parlamentaris que estudia un projecte de llei.
Populisme: Estil polític que presenta la societat dividida entre «el poble» i «les elits». Pot ser d'esquerres o de dretes.
Portaveu: Persona que parla en nom d'un grup parlamentari.
Pressupostos: Llei anual que fixa els ingressos i les despeses de l'Estat.
Presumpció d'innocència: Dret de tota persona a ser considerada innocent mentre una sentència ferma no la declari culpable.
Projecte de llei: Proposta de llei que presenta el Govern.
Propaganda: Missatges que difonen unes idees per guanyar adeptes.
Proposició de llei: Proposta de llei que presenten els grups parlamentaris, el Senat, els parlaments autonòmics o la ciutadania.
Pròrroga pressupostària: Situació en què, si no s'aproven pressupostos nous, es continuen aplicant els de l'any anterior.

Q

Qüestió de confiança: Votació que planteja el president del Govern per comprovar que conserva el suport del Congrés.
Quòrum: Nombre mínim de membres presents perquè una votació sigui vàlida.

R

Referèndum: Consulta en què la ciutadania vota sí o no a una proposta.
República: Forma d'Estat en què el cap de l'Estat és elegit.

S

Sessió constitutiva: Primera sessió de les noves Corts, en què els diputats i els senadors elegeixen les Meses de cada cambra.
Sobirania: Poder suprem que, segons l'article 1.2 de la Constitució, resideix en el poble espanyol.
Sobiranisme: Posició que defensa que un territori pugui decidir el seu futur polític, inclosa la independència.
Socialdemocràcia: Ideologia que combina l'economia de mercat amb un estat del benestar fort i impostos progressius.
Sondeig: Enquesta d'intenció de vot.
Suplicatori: Autorització que cal demanar a la cambra per processar un diputat o senador.

T

Targeta censal: Carta que t'indica el col·legi i la mesa on votes. No cal portar-la per votar.
Transfuguisme: Canviar de grup o de partit sense renunciar a l'escó.
Transició: Període, entre el 1975 i el 1982, en què Espanya va passar de la dictadura franquista a la democràcia.

V

Veto: Rebuig d'una llei pel Senat per majoria absoluta. El Congrés el pot aixecar.
Vot en blanc: Vot vàlid que no dona suport a cap candidatura.
Vot nul: Vot que no es compta perquè no compleix les normes.
Vot per correu: Manera de votar sense anar al col·legi: es demana a Correus i el vot s'envia per correu certificat.
Vot útil: Votar un partit amb opcions d'escó a la teva circumscripció en lloc del preferit, perquè el vot no quedi sense efecte.