Part 1 · El context · Capítol 2 de 12 · 5 min
La legislatura 2023-2026
Tres anys d'una legislatura molt ajustada: un govern de coalició en minoria, la llei d'amnistia, eleccions autonòmiques, crisis i casos judicials, fins a l'avançament electoral.
Com va començar
Les eleccions del 23 de juliol del 2023 van deixar un Congrés sense majories clares. El PP va guanyar amb 137 escons, però Alberto Núñez Feijóo no va superar la investidura. Pedro Sánchez va ser investit el 16 de novembre amb 179 vots, després de pactar una llei d'amnistia amb ERC i Junts, i va formar un govern de coalició amb Sumar.
Els fets clau, any per any
🕹️ Aquí hi ha un exemple interactiu. Prova'l a l'app →
Les claus de la legislatura
PSOE i Sumar sumaven 152 diputats, lluny dels 176. Cada votació depenia de set o vuit grups, i el Govern va perdre votacions importants.
No es va aprovar cap pressupost nou: els del 2023 es van prorrogar durant tota la legislatura.
Va ser el debat central. El Govern la defensava com una mesura per a la convivència a Catalunya, i l'oposició la considerava el preu de la investidura. El Tribunal Constitucional la va avalar el 2025.
Diversos casos van afectar l'entorn del Govern i del PSOE, com el cas Koldo. Les persones investigades tenen dret a la presumpció d'innocència fins que hi hagi sentència ferma.
Com s'ha acabat la legislatura
La legislatura havia de durar fins a l'estiu del 2027, quatre anys després de les eleccions. S'ha acabat abans, després de poc més de tres anys, perquè el Govern havia perdut la capacitat d'aprovar les seves iniciatives al Congrés.
- 1Octubre del 2025 · Junts trenca amb el PSOE
El 27 d'octubre anuncia que bloquejarà les lleis del Govern. Sense els seus 7 diputats, el Govern ja no suma la majoria que el va investir.
- 2Sense pressupostos nous
No se n'aprova cap en tota la legislatura: es continuen aplicant els del 2023, prorrogats any rere any.
- 32 d'octubre del 2026 · Cauen els decrets d'habitatge
El Congrés no convalida dos decrets llei d'habitatge, amb els vots en contra de PP, Vox, Junts i UPN, entre d'altres.
- 4El president dissol les Corts
Pedro Sánchez decideix avançar les eleccions. El Reial decret 806/2026, publicat al BOE el 6 d'octubre, dissol el Congrés i el Senat i convoca les eleccions.
- 529 de novembre · Eleccions
Les eleccions se celebren 54 dies després de la convocatòria, com marca la llei electoral.
Què pot fer un govern que perd la majoria?
Quan un govern no té prou suports al Congrés, la Constitució li deixa tres camins. Toca'n un per veure com funciona.
🕹️ Aquí hi ha un exemple interactiu. Prova'l a l'app →
Què passa quan es dissolen les Corts
- Els diputats i els senadors deixen el càrrec, i les lleis que s'estaven tramitant decauen: si es volen aprovar, s'hauran de tornar a presentar a la nova legislatura.
- La Diputació Permanent de cada cambra vetlla pels seus poders fins que es constitueixen les noves Corts. Per exemple, pot convalidar els decrets llei que aprovi el Govern.
- El Govern continua en plenes funcions fins a les eleccions. Després de votar, passa a ser un govern en funcions fins que n'hi ha un de nou (article 101 de la Constitució).
- El decret de convocatòria fixa també quan es constitueixen les noves Corts: el 23 de desembre.
Comprova-ho
- Amb quants vots va ser investit Pedro Sánchez el novembre del 2023?
Resposta: 179
Va obtenir 179 vots a favor: PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNV, BNG i Coalición Canaria.
- Per què s'han avançat les eleccions al 29 de novembre?
Resposta: El Congrés va tombar dos decrets llei d'habitatge i el president va dissoldre les Corts
Després del rebuig dels decrets d'habitatge, el 2 d'octubre, Sánchez va dissoldre les Corts. La legislatura havia de durar fins al 2027.
- Què passa amb les lleis que s'estaven tramitant quan es dissolen les Corts?
Resposta: Decauen i s'han de tornar a presentar
Amb la dissolució, les iniciatives en tràmit decauen. Mentrestant, la Diputació Permanent vetlla pels poders de la cambra.